L'avaluació ha evolucionat en diferents onades o etapes. Cadascuna d'aquestes està marcada per un enfocament avaluador determinat i amb diferents definicions. En algunes, el pes resideix més a "mesurar" l'acció pública que a "valorar-la", unes altres es conformen amb respondre formalitats burocràtiques o descriptives i unes altres apunten al caràcter transformador de l'avaluació a les organitzacions, les polítiques públiques i la societat.

Primera onada: des dels inicis fins als anys 60

L'avaluació neix als EUA, cap als anys 30, com una investigació sobre programes d'educació i infraestructures, si bé, la profusió d'estudis més gran es produeix en els primers anys de la dècada dels 60.
A finals d'aquesta dècada i coincidint amb algunes crisis de legitimitat de l'Estat es produeix una recerca activa de legitimació del costat de la ciència i de l'experimentalisme que es converteix en l'enfocament metodològic predominant. L'avaluació era sinònim de mesurament i quantificació de resultats de la gestió pública i es concebia al servei dels gestors.

Als països europeus la pràctica de l'avaluació de polítiques públiques va començar a estendre's a partir de la conceptualització i de l'aprenentatge provinent dels EUA.

Segona onada: des dels anys 60 fins als anys 70

L'avaluació esdevé fonamentalment una eina descriptiva dels programes públics per a la resolució dels problemes socials, mentre que és un instrument polític per a la reconsideració de polítiques i pressupostos. L'enfocament dominant responia a una avaluació de caràcter intern a la pròpia Administració i als governs

Tercera onada: els anys 80

L'avaluació passa a interessar també als parlaments i s'assimila al judici sobre les polítiques i programes; se centra no només en els objectius d'aquests, sinó en els impactes socials produïts després de la intervenció pública.

A Europa, l'aprofundiment en la gestió i control dels fons estructurals de la Comunitat Europea per al desenvolupament i l'equilibri dels seus estats membres van propiciar l'impuls dels sistemes d'avaluació, i es van estendre al conjunt de la societat civil, organitzacions no governamentals, etc.

En l'actualitat, la UE escomet l'avaluació des de les perspectives acadèmiques i professionals més diverses, i s'institucionalitza, en major mesura, als països del nord d'Europa.

Quarta onada: els anys 90

L'avaluació se situa dins d'un procés de debat orientat pels valors i pels interessos dels diferents actors socials. En aquest context, es produeixen corrents favorables a l'avaluació en la majoria dels països de la Unió Europea, hi sorgeixen instituts o societats d'avaluació i es desenvolupa des de fa més d'una dècada un ampli moviment de coneixement i experiències que, inserit en la nova societat del coneixement, es dinamitza mitjançant xarxes d'intercanvi.